potència, -ies
- s. f. Condició de potent.
- Capacitat per a obrar.
- Força.
- Potència d’un telescopi o microscopi, grau d’amplificació de les imàgens.
- Potència d’una màquina, cantitat de treball que pot realisar en una unitat de temps.
- Força motora d’una màquina per oposició a resistència.
- Cada una de les facultats de l’ànima humana, i fonamentalment: memòria, enteniment i voluntat.
- Capacitat per a realisar l’acte sexual o per a engendrar.
- Llòg. Possibilitat, que té condició de possible per oposició a acte.
- En potència, en capacitat de ser, existir, etc.
- Mat. Resultat de multiplicar una cantitat per ella mateixa tantes voltes com indica l’exponent.
- Mat. Elevar a potències, multiplicar una cantitat per ella mateixa tantes voltes com indique l’exponent.
- Se diu d’aquella persona o institució que té poder i força per a influir o per a impondre la seua voluntat.
- Estat sobirà.
- ant. Gentada armada, gran cantitat de persones en capacitat d’actuar.