sentit, -ida, -ts, -ides
sentit, -ts
(Del part. pass. de sentir, substantivat.)
- Sentit pràctic, forma oportuna i pràctica de pensar i actuar.
- Sentit comú, coneiximent, trellat o raó que tenen la majoria de les persones.
- Significat o significació d’una cosa: No sé quin sentit té la seua actitut tan negativa.
- De doble sentit, que té dos significats distints.
- Prendre una cosa en mal sentit, entendre-la o interpretar-la malament o de manera negativa.
- No tindre sentit, ser una cosa sense trellat.
- Regust, sabor no massa intens: L’arròs té un sentit a socarrat.
- Cada una de les dos orientacions opostes d’una mateixa direcció, d’una llínea, una superfície, etc.: Per esta carretera es pot circular en els dos sentits.
- Perdre el sentit, loc. Perdre el coneiximent, desmayar-se.
- Posar els cinc sentits en una cosa, loc. Posar o parar molta atenció.
observacions/documentació: El diminutiu té a voltes un valor intensiu, per això la forma sentidet significa en un gust o sabor fort: L’allioli té massa all i està sentidet.