pràctic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí practĭcum, i este del grec πρακτικóν, mat. sign.)
- adj. m. Relatiu a la pràctica o propi d’ella, per oposició a teòric.
- Que resulta útil per a posar-se en pràctica o que és profitós, eficaç.
- Que actua de manera útil, profitosa, eficaç.
- Que té pràctica, experiència, coneiximents...
- s. m. Persona coneixedora de certs parages costers, com ara ports, cales, baïes, etc., i que dirigix les embarcacions que han de navegar per estos llocs.