port, -ts
(Del llatí pŏrtu, mat. sign.)
- s. m. Lloc situat a la vora de la mar, d’un llac, una albufera o un riu i que resulta adequat per a servir de racer a les embarcacions en la càrrega i descàrrega, embarc i desembarc, etc.
- Port natural, el que servix de racer per les seues característiques naturals.
- Port artificial, el que servix de racer per haver modificat l’home les seues característiques naturals.
- Port de mar, el situat a la vora de la mar.
- Port fluvial, el situat a la vora d’un riu.
- Port comercial, el que servix de racer principalment als barcos mercants.
- Port militar, el que servix de racer als barcos de guerra i pot acollir instalacions o construccions militars.
- Port franc, el port a on no es paguen aranzels o drets d’aduana per les mercaderies que es desembarquen en ell.
- Fer port, recalar o atracar temporalment en un port que no és el de destí.
- Per ext. Localitat que té port.
- Lloc fronterer a on està instalada l’aduana.
- Orifici d’entrada a la cambra del forn a on se couen peces de ceràmica.
- Fer el port, tapiar el dit forat.
- Arribar a port, aplegar o conseguir la protecció precisada.
- Dur o portar a bon port, acabar una acció satisfactòriament o dur a un lloc segur.
- Lloc estret per a on transcorre un camí de montanya.
- Port de montanya, lloc més elevat d’un camí de montanya.