desmayar
Flexió verbal »(De esmayar, per canvi de prefix.)
- v. intr. o refl. Perdre l’ànim, el corage: Se desmayà en vore tota la faena que s’havia de fer.
- Perdre força o intensitat, minvar: La força de la joventut se desmaya en el temps.
- refl. Sofrir un síncope, perdre els sentits i el coneiximent transitòriament.
- refl. Sentir-se famolenc o esfambrat, sentir necessitat de menjar per a poder seguir avant: Si no berene em desmaye i no puc anar avant.