Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: contes
conte, -es
(Posverbal de contar.)
  1. s. m. Rondalla, contalla; narració o relat curt.
  2. Conte contat, ya sha acabat, loc. Fòrmula tradicional en la que sacaba un conte.
  3. No estar per a contes, loc. No voler atendre o fer coses que no interessa o que no es poden fer.
  4. Deixar-se de contes, loc. Anar al gra deixant a banda coses sense importància.
  5. Contes de vella, supersticions, coses que es solen creure pero que són falses.
conte, -es
(Del llatí cŏmpŭtu, càlcul, numeració.)
  1. s. m. Acció i efecte de contar. Càlcul duna cantitat.
  2. Saber de contes, saber aritmètica o de contabilitat.
  3. Eixir de contes, loc. Passar una dòna embarassada de les nou faltes sense haver parit.
  4. Perdre el conte loc. Aplegar a no saber la cantitat dalguna cosa.
  5. No eixir els contes, loc. Eixir malament, no quadrar.
  6. Caure en el conte, loc. Donar-se conte dalguna cosa per pròpia observació.
  7. Conte arrere, loc. Acció de contar de major a menor.
  8. Fer-se conte, loc. Supondre, considerar una cosa com a possible o provable.
  9. Fer-se lúltim conte, loc. Decidir-se a una cosa.
  10. ant. Còmput, calendari que figurava en els missals.
  11. Estat de les sumes a rebre o pagar.
  12. Donar o rebre a conte, donar o rebre una part duna cantitat a satisfer.
  13. Aclarir contes, fer contes o traure contes, loc. Determinar lo que sha gastat o cobrat i lo que ha de pagar o cobrar cada u.
  14. Conte redó, loc. Cantitat exacta sense cèntims o decimals.
  15. Traure el conte, loc. Determinar la cantitat que resulta de diferents senyes.
  16. Dur els contes, loc. Anotar les cantitats que shan de cobrar i pagar en un negoci o per un particular.
  17. Tancar el conte, loc. Determinar les sumes de les cantitats a pagar i a cobrar fins a un moment determinat.
  18. Ajustar els contes, loc. Determinar les cantitats que deu cada u, aixina com aquelles que li deuen.
  19. Estar en el conte, loc. Entendre un conte, un càlcul, una explicació o raonament. Ser sabedor duna cosa, estar informat o tindre coneiximent della.
  20. Fer-se el conte del perdut, loc. Abandonar i deixar de treballar o lluitar en un treball, negoci... per desesperació quan ya no es veu solució o futur i es veu tot perdut.
  21. Prendre una cosa pel seu conte, loc. Encarregar-sen.
  22. Tindre en conte, loc. Tindre present, no oblidar.
  23. Apreci, estima cap a una persona o cosa.
  24. Perles de conte, perles fines.
  25. Tindre en conte de tal cosa, loc. ant. Tindre estima de tal cosa, tindre-la en consideració.
    1. En conte de, loc. Locució adversativa, indicadora duna acció que es fa en substitució duna atra; en lloc de: En conte de queixar-te hauries de treballar.
    2. Per conte de o en contra de, loc. dialect. V. en conte de
  26. Atenció ad alguna cosa.
  27. Tindre o passar conte de, loc. Tindre atenció, cuidar de.
  28. Fer conte dalgú, loc. Cuidar a algú.
  29. Anar en conte, loc. Anar en precaució: Ves en conte no caigues.
  30. Més del conte, loc. Més de lo convenient.
ref. Al que no els fa, els contes li fan. Conte i raó sostenen l’amistat. Els contes clars i el chocolate espés. Contes vells, baralles noves. Contes vells, parents de la mort. Lo conte del trill: cada pedra en son clavill. Lo conte és conte.
Buscar contes en:
  • contes coincidix en:
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de contar
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de contar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: comte.