llonganiça, -ices
(Del llatí *longanīcia, derivat de longanum, budell recte.)
- s. f. Tros de budell prim i llarc ple de carn picada de porc o un atre animal i adobada en espècies.
- Llonganiça de Pasqua, la que és molt prima i seca i es menja tradicionalment en la mona de Pasqua.
- Llonganiça de capcingle, la que té forma de ferradura i té un fil nugat als extrems.
- Llonganiça de llangoniçal, la que es fa d’un budell que té greix per fòra.
- fig. Fila, tirera molt llarga de coses: En la carretera hi ha una bona llonganiça de coches.
- fig. Camí molt llarc que se nos presenta davant: D’ací a allà hi ha una bona llonganiça.
- Llonganiça de gos, pòlip antozoari de color groc taronja de l’espècie veretillum cynomorium.
- Lligar els gossos en llonganices, loc. Nadar en l’abundància.
- Ser la llonganiça molt llarga, loc. Tindre molt de temps per davant per a fer una cosa.