negre, -ra, -es
(Del llatí nĭgru, mat. sign.)
- adj. m. De color completament fosc.
- Dit de les persones de la raça de pell obscura.
- Nota negra, V. negra
- Privat totalment de claror o llum: Negra nit.
- Enfosquit per la brutícia.
- fig. Enfosquit per la maldat.
- Màgia negra, la màgia basada en l’intervenció del dimoni o de les forces del mal.
- fig. Sumament trist, desgraciat, infaust: Si la crisis seguix tenim un futur molt negre.
- Pena negra, gran pena.
- Vore-ho tot molt negre, vore-ho tot molt difícil o ple de desgràcies.
- fig. Posat en gran dificultat: M’ho he vist negre per a passar el pont.
- s. m. Color completament fosc, com el del carbó.
- La pintura o matèria colorant del dit color.
- s. Persona que té la pell de color molt fosc.
- Escritor que cedix o escriu una obra a un atre, el qual se presentarà públicament com a autor.
- s. f. Mal que ataca a alguns arbres fruiters, especialment els ceps i les oliveres, en forma de pols negra, que aplega a secar les plantes.
- Apelatiu popular i afectiu en el que es designa al Crist de la Fe de Paterna.
- Més negre que la fosca, que un perol o que el carbó, loc. Molt negre o fosc.
- Traure d’una cosa lo que el negre del sermó, loc. No traure res en net.
- Fer faena o treballar com un negre, loc. Treballar de manera intensa.
- Negre de fum, follí negre que s’arreplega de la combustió de matèries resinoses i que s’usa en la fabricació d’algunes tintes.
- Esta sí que és negra, loc. Indica que la situació a la que nos enfrontem és dificultosa o greu.
- Fer de lo negre blanc o fer vore lo negre blanc, loc. Fer que les coses pareguen lo contrari de lo que són.
- Posar negre sobre blanc, loc. Imprimir. Escruire una cosa i publicar-la.
- El negre, coloq. i dialect. El número quarantaú (41) en alguns jocs, rifes i sortejos.