Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Raïm
raïm, -ms
(Del llatí racēmu, mat. sign.)
  1. s. m. Fruit de la vinya o de la parra. Està format per grans redonencs, carnosos i en llavors chicotetes denominades brinses, que van units a una raspa formant un pomell.
  2. ant. Pomell deste fruit.
    1. Changlot, bagot de raïm, conjunt dalguns grans units per una raspa sense aplegar a ser considerat un pomell.
    2. Raïm de taula, el que es menja i no sol amprar-se per a fer vi, sol ser gros.
    3. Raïm de penjar, el que es penja i es conserva molt be per a ser menjat en hivern.
    4. Raïm de vi o de verema, el que susa per a fer vi.
    5. Raïm blanc o raïm negre, els noms que rep el raïm segons el color dels grans.
    1. Hi han moltes classes de raïm segons el lloc de procedència, color, forma, tamany, sabor; ací només arrepleguem algunes de les varietats que es donen en terres valencianes...
    2. Raïm afartabellacos, de gra gros, negre i bo, madura per setembre.
    3. Raïm de botó de gall, és de gra gros, rogenc i bo, que madura per setembre.
    4. Raïm bobal, de grans grossos, negres, apretats, no és bo per a menjar, pero per a fer vi.
    5. Raïm arsalí, és de gra mijà, blanc i allargat, de pell prima i prou dolç, és bo per a menjar i per a fer vi.
    6. Raïm bonicària, de gra gros, llarc i de color blanc groguenc, de pell grossa, que fa un vi de poc graus.
    7. Raïm de bolicaire, varietat de raïm negre.
    8. Raïm directe, raïm bort de penjolls menuts i no comestibles i de grans menuts blancs o negres.
    9. Raïm eixaent, varietat de raïm procedent de la ciutat andalusa de Jaén.
    10. Raïm encarnat, de gra rosat, llarc i gros, bo per a menjar i per a guardar en aiguardent.
    11. Raïm gacheta, de gra negre, gros i redó, de pell fina, dolç i bo per a menjar i per a fer vi.
    12. Raïm giró o gironet, varietat de raïm negre del que es fa en algunes comarques valencianes un vi negre dolç com la mistela.
    13. Raïm manchega, de gra blanc i redó, de pell aspra, és bo per a fer vi.
    14. Raïm mondragó, de gra negre, mijà i allargat, de pell cloixent, bo per a fer vi, fa un pomell gros i apinyat.
    15. Raïm del gustet, de gra blanc, mijà i llarc, molt dolç i destinat generalment a fer panses.
    16. Raïm de soca, de gra roig gros, de pell forta, dolç i bo per a menjar, de maduració primerenca.
    17. Raïm de cambril, és rogenc, menut, no tan dolç com el de garnacha.
    18. Raïm de casa en lluna, raïm blanc de grans grossos i redons.
    19. Raïm del clotet, és gros, rogenc, bo, i un clotet baix de cada gra, madura entre setembre i octubre.
    20. Raïm de cor dàngel, de gra molt gros, tendre i en poca brinsa, rogenc i molt bo.
    21. Raïm cloixent, de gra molt dur.
    22. Raïm de dolcivera, és negre, de gra allargat, gros i dolç.
    23. Raïm de forcallada, és roig, de gra mijanet i prou bo.
    24. Raïm franceset, és de gra chicotet, blanc, molt primerenc i no massa bo.
    25. Raïm de garnacha, és negre o roig fosc, de gra no massa gran i molt bo per a fer vi.
    26. Raïm grumer, és de gra gros, molt tendre, molt bo i pot ser blanc o negre.
    27. Raïm de mamella de vaca, és de gra blanc, gros i llarguerut, saborós i madura per setembre.
    28. Raïm de marseguera, és de gra blanc, mijà i aspre, fa bon vi i madura per setembre.
    29. Raïm monastell, de gra negre moradenc i chicotet, bo per a fer vi, pero no per a menjar.
    30. Raïm moscatell, sol ser de gra blanc, pero també hi ha negre, és molt saborós i dolç, és aromàtic i dell se fa vi dolç o es menja com a raïm de taula.
    31. Raïm panser, de gra blanc, molt dolç i bo per a secar-lo i fer panses.
    32. Raïm de planta, de gra gros, blanc i bo, madura per setembre; existixen subvarietats deste raïm, com ara el raïm de planta nova o el raïm de planta fina.
    33. Raïm roget, de gra rogenc i redonet, primerenc i molt gustós.
    34. Raïm de serró, de gra chicotet, blanc i bo, que madura en agost.
    35. Raïm ull de llebre, és blanc groguenc en un punt negre en lull, no es considera massa bo ni per a menjar ni per a fer vi.
    36. Raïm verdil, és blanc, de gra chicotet, bo i primerenc.
    37. Raïm vedriell, és de gra menut i blanc, primerenc i molt dolç.
    38. Raïm vernacha, V. garnacha.
  3. Pomell, ornament que per la seua forma recorda o pareix un pomell de raïm, com ara uns orellals de perles que duya la dòna valenciana en el sigle XIX.
  4. Raïm de renoc (o sapo) o raïmet, planta crassulàcea de lespècie Sempervivium tectorum.
  5. Raïm de la mar, hidrozou sifonòfor de lespècie Apolemia uvaria.
  6. Raïm de pastor, V. raïmet (de pastor).
  7. El raïm, dialect. i coloq. El número quinze (15) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
ref. La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc de raïm. El raïm li diu al vi: vine cap ací, cosí. Per Santa Ana i Sant Jogim tindrem el primer raïm.
Buscar Raïm en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: rahim.