vinya, -nyes
(Del llatí vinĕa, mat. sign.)
ref. La por guarda la vinya, que no el vinyader. Vinya torta, raïm porta. La vinya de so Jogim, molta planta i poc raïm. A l’alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya. Una volta de mort, ni vinya ni hort. De tot n’hi ha en la vinya del Senyor. En la vinya de Deu, de tot se veu. Vinya als trenta i als quaranta mallol. De bona planta, bona vinya. De bon cep ha de ser la vinya, i de bona mare, la filla. La vinya prop de camí, té mal veí. La vinya veremada, no necessita guardià.