nota, -tes
(Del llatí nōta, mat. sign.)
- s. f. Senyal o marca en que es distinguix alguna cosa, condició característica.
- Nota alegre, nota trista, nota desagradable, circumstància que dona alegria, tristor, etc., en un lloc, en un acontenyiment, en un objecte.
- Persona, casa, etc., de mala nota, persona, casa, etc., considerada moralment incorrecta.
- Prendre nota, apuntar per escrit una cosa per a recordar-la, ampliar-la, transmetre-la a un atre, etc.
- Nota marginal, la que s’escriu al marge d’un document, d’un llibre, etc.; u dels assentaments que, en el registres públics, acrediten circumstàncies referents a l’inscripció principal o a l’instrument matriu.
- Mensage escrit curt que no aplega a ser una carta.
- Notícia breu en la prensa escrita.
- Calificació donada per un mestre als seus alumnes en un examen, evaluació, eixercici, etc.
- Factura de mercaderies, treballs o suministres, en que es detalla el seu preu.
- Mús. Signe gràfic que representa un sò, indicant en la seua posició l’altura precisa i en la seua forma la duració.