breu, -us
(Del llatí brĕvis, curt.)
- adj. m. i f. ant. Que té una extensió curta.
- adj. Que té poca duració.
- ant. Que ha de tindre lloc pronte: En breus dies vindran.
- adv. ant. Pronte.
- Carta papal oficial redactada en forma curta.
- Notícia curta publicada en un diari.
- En breu, loc. adv. Dins de poc de temps, pronte.
- Ser breu, loc. No tardar massa en dir o fer una cosa.