pronte, -ta, -es
(Del llatí promptu, mat. sign.)
- adj. m. Dispost, preparat.
- Ràpit, sense tardança.
- s. m. Impuls violent, repentí o ràpit de l’ànim: És tranquil pero a voltes té un pronte violent.
- adv. Prest, ràpit, sense fer-se esperar, dins de poc de temps, sense tardar.
- Tan pronte com ..., loc. En seguida, immediatament tinga lloc l’acció que indica el verp que acompanya a la locució: Tan pronte com vinga mon pare eixirem de viage. És una locució sinònima de tan punt més verp.
- En pronte, loc. ant. ràpidament.