prest
prest, -ta, -ts, -tes
(Del llatí tardà praestu, mat. sign.)
- adj. m. ant. Dispost, llest, preparat. Usat absolutament: Estem prests. En complement nominal i verbal introduït per la preposició a: Estic prest a tot lo que demanes. Estan prests a treballar ací. Antigament podien usar-se les preposicions de i per o sense preposició.
- Ràpit; que actua sense tardança, que es fa sense retart.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.