trist, -ta, -ts, -tes
(Del llatí triste, mat. sign.)
- adj. m. Sense alegria.
- Pobre, digne de compassió. Se diu generalment en exclamacions com ¡trist de mi!
- Que produïx tristor.
- Pesat dolorós: Quina vida més trista du el malalt.
- Ineficaç, insuficient o escàs.
- Antepost al substantiu significa un i només, que és això i no res més: És un trist mestre d’escola. No tinc ni un trist euro per a donar-li.
- Deplorable, funest: Tingué un final trist i morí a soles.