Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mensage
mensage, -es
(Del llatí vulgar *missatĭcu.)
  1. s. m. Encomanda, encàrrec, notícia o comunicació oral o escrita que un emissor envia a un receptor.
  2. Comunicació escrita de caràcter oficial que el monarca o els dignataris transmeten a un colectiu.
  3. Idea o sentiment que transmet una obra artística o intelectual.
  4. Lling. Informació que transmet lemissor al receptor.
  5. Mensage de les corts, ant. Saig.
observacions/documentació: La forma antiga i etimològica és message/messatge, a on la primera -e- és el resultat etimològic i normal de la i breu llatina; de fet en castellà antic era message o mesaje, en francés és message, en occità messatge, en italià messagio i en portugués mensagem. Ya en llatí vulgar era messu la forma que prenia el participi clàssic mǐssus, enviat, que donà un derivat *missatĭcu i d’ací el nostre primer messatge i messatger, documentat en Jaume I Crònica. Pronte aparegué la forma mensatge i mensatger, en una -n- epentètica que trobem en valencià molt a sovint, com ara en llonja, rellonge, estrínjol, llangosta... La forma antiga missatge en -i- se deu a un tancament vulgar de -e- en -i- i a l’influència del llatí clàssic mǐssus, enviat, que pesava sobre els escritors clàssics o antics. Les formes patrimonials evolucionades, lliberades ya de l’influència llatina, mensatge/mensage o mensatger/mensager acabaren finalment passant a l’escritura, segurament en la llengua oral eren les úniques vives des de ben antic,i les trobem documentades en una llarga tradició: “...foren elets per prohoms e mensatgers per quiscuna vila i llochs...”. Jaume Bertran. Texts de visures de la tinença de Culla. 1634. “Mensatge del Rey moro al Rey Don Iaume enviat del Rey, vn moro molt rich, noble, e destre...”. Gaspar Blay Arbuxech. Sermó de la Conquista. 1666. “...foren elets per proms e mensagers”. Miquel Nicolau. Vista del terme de Benasal. 1687. “...los dits síndichs y mensatgers ixqueren de la present vila de Benasal, ha hon feren nit...”. Vicent Badal. Texts de visures de la tinença de Culla. 1715. “los comptes dels herbatges fet per los mensatgers de la Tinensa de Culla. Establiments i ordinacions del lloc de la Torre d’En Besora. 1738. “Herodes. Ara fus, deixa·ls entrar, vejám qué son los mensages”. Anònim. Rahonament que fan quatre llauradors de la horta de Valencia. 1772. “...per a que no·s perda el viatge, / encomanar-li el mensage / a un gran suspir del meu cor.”. Teodor Llorente. Mensage. 1875. Durant el siti de Xátiva rebrí lo Rei deValencia un mensage de N’Anfons demanant el vores en ell”. Joan Marver. El castell d’Almizra. 1926. “...a sovint, per la caiguda d’una fulla / se despulla /el mensage insospitàt dels nostres anys”. Xavier Casp. Gran sonata de la Pàtria. 1981. El diccionari d’Escrig de 1851 du mensage i l’Escrig i Llombart de 1887 du mensage i l’antic missatge, pero donant preferència a mensage. Lluís Fullana en el seu Vocabulari ortogràfic valencià-castellà també du la forma antiga i l’actual.
Buscar Mensage en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.