Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: desgràcies

desgràcia, -ies

s. f. Pèrdua de la gràcia, atenció, consideració, favor, estima o voler d’algú: Ha caigut en desgràcia i ya no li fan massa cas.
1. Sòrt adversa.
2. Tindre desgràcia, loc. Tindre mala sòrt.
1. Cas o succés molt advers o funest.
2. Haver una gran desgràcia, ocórrer un accident mortal o molt llamentable.

ref. Sobre desgràcia, fortuna.

Buscar desgràcies en:

Bilingüe Sinònims Rima