Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: arbres
arbre, -es
(Del llatí arbor, -ŏris, mat. sign.)
  1. s. m. Planta de tronc llenyós que a certa altària trau branques i rames.
  2. Arbre de la canella, cinamom.
  3. Arbre de la cera, arbre de la família de les euforbiàcees, que exuda una substància pareguda a la cera, la seua fusta és de color blanc groguenc i s’usa en ebanisteria, és d’orige americà.
  4. Arbre de la llet, arbre de la família de les moràcees que dona un làtex dolç, és comestible, és originari de Veneçuela.
  5. Arbre de la seda, arbre de la família de les apocinàcees Gomphocarpus fruticosus, presenta les llavors revestides de pelussa o seda vegetal, és amprat en jardineria.
  6. Arbre de l’amor, de Judea o Judes, arbre de la família de les cesalpines Cersis siliquastrum. D’uns sis metros d’altària, tronc i branques tortuosos, fulles senzilles cordiformes, flors de color carmesí en penjolls i anteriors a les fulles, sol usar-se molt en jardineria.
  7. Arbre de Nadal, arbre que s’adorna o allumena per Nadal, al peu del qual se depositen els regals de Nadal.
  8. Arbre del pa, arbre tropical de la família de les moràcees, de 10 a 12 metros d’altària, el seu fruit és de forma oval i conté una substància farinosa que bollida és comestible.
  9. Arbre del Paraís, arbre de la família de les eleagnàcees, de vora dèu metros d’altària, de tronc tortuós i de color gris, fulles lanceolades i blanquinoses, flors auxiliars grogues per dins i blanques per fòra, fruits ovoides i de color groc rogenc, s’usa en jardineria.
  10. Rel. Arbre de la vida o arbre de la ciència del be i del mal, arbre que segons la Bíblia posà Deu en el Paraís i que tenia la virtut de prolongar l’existència.
    1. En molts casos els arbres reben el nom genèric d’arbre, més el nom del seu fruit, producte que d’ells s’obté o finalitat: arbre de la canella, arbre de l’alcamfor, arbre d’ombra...
    2. Arbre bort, el que naix sense haver segut plantat i no fa el fruit que hauria de fer o el fa roïn.
    3. Arbre de jardí, arbre que es planta en els jardins en fins ornamentals i que, en cas de fer fruits no solen ser comestibles.
    4. Arbre d’ombra, arbre que es planta per a fer ombra per ser molt frondós.
    5. Arbre fruital, arbre que fa fruita.
    6. Arbre rebordonit, arbre que per patir un mal tracte o per condicions adverses deixa de fer fruit i es desenrolla anómalament.
    1. Nàut. Nom que reben els pals d’una embarcació.
    2. Arbre mestre, Nàut. El pal principal o més alt d’una embarcació, si n’hi han tres va al mig o si n’hi han dos va a la part de popa.
    3. Nàut. Arbre de trinquet, el pal que va més prop de la proa.
    4. Arbre de mijana, Nàut. El pal que en les embarcacions de tres pals va més prop de la popa.
    5. Arbre sec, Nàut. Pal sense veles.
  13. Arbre de la sénia o del rodel, barra vertical en les sénies que servix d’eix al rodet.
  14. Peça o barra de diversos mecanismes que sol fer d’eix.
  15. Columna que fa d’eix en una escala de caragol.
  16. Arbre de Diana, Quím. Cristalisació arborescent que s’obté afegint mercuri en una dissolució de nitrat d’argent.
  17. Arbre de Júpiter, Quím. Cristalisació arborescent que s’obté afegint filaments de zinc en una dissolució de clorur d’estany.
  18. Arbre de Saturn, Quím. Cristalisació arborescent de plom que s’obté sumergint làmines de zinc en una dissolució d’acetat plúmbic.
  19. Arbre de Venus, Quím. Cristalisació arborescent que s’obté posant clorur de coure en una dissolució de silicat potàssic.
  20. Esquema en diverses ramificacions.
  21. Arbre respiratori, Med. El conjunt de ramificacions format pels bronquis.
  22. Arbre de la creu, Rel. La creu a on fon crucificat Jesucrist.
  23. Arbre genealògic, esquema ramificat en forma d’arbre a on apareixen els ascendents d’un llinage o família.
  24. Arbre de nau o de barco, Arquit. ant. Peça de fusta amprada en la construcció de dimensions paregudes a les d’un tronc d’arbre.
  25. Eix central de diveres màquienes de revolució a on s’acopla la ferramenta que treballa.
  26. Fer llenya de l’arbre caigut, loc. Aprofitar-se o ensanyar-se en aquell que ha caigut en desgràcia i que no es pot defendre.
observacions/documentació: En la parla general la primera -r- de la paraula arbre és muda, fet que no és considerat com a vulgar entre els parlants.
ref. L’arbre s’adreça quan és menut. Arbre chiquet, si està tòrt se pot fer dret. Arbre transplantat ha de ser ben regat. Arbre vell i transplantat, primer mort que arraïlat. Arbre vell transplantat a terra nova, no prova. D’arbre roïn, roïn fruit. Acosta’t a bon arbre, i tindràs bona ombra. De l’arbre caigut tots fan llenya.
Imàgens
Buscar arbres en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.