Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: arbres
arbre, -es
(Del llatí arbor, -ŏris, mat. sign.)
  1. s. m. Planta de tronc llenyós que a certa altària trau branques i rames.
  2. Arbre de la canella, cinamom.
  3. Arbre de la cera, arbre de la família de les euforbiàcees, que exuda una substància pareguda a la cera, la seua fusta és de color blanc groguenc i susa en ebanisteria, és dorige americà.
  4. Arbre de la llet, arbre de la família de les moràcees que dona un làtex dolç, és comestible, és originari de Veneçuela.
  5. Arbre de la seda, arbre de la família de les apocinàcees Gomphocarpus fruticosus, presenta les llavors revestides de pelussa o seda vegetal, és amprat en jardineria.
  6. Arbre de lamor, de Judea o Judes, arbre de la família de les cesalpines Cersis siliquastrum. Duns sis metros daltària, tronc i branques tortuosos, fulles senzilles cordiformes, flors de color carmesí en penjolls i anteriors a les fulles, sol usar-se molt en jardineria.
  7. Arbre de Nadal, arbre que sadorna o allumena per Nadal, al peu del qual se depositen els regals de Nadal.
  8. Arbre del pa, arbre tropical de la família de les moràcees, de 10 a 12 metros daltària, el seu fruit és de forma oval i conté una substància farinosa que bollida és comestible.
  9. Arbre del Paraís, arbre de la família de les eleagnàcees, de vora dèu metros daltària, de tronc tortuós i de color gris, fulles lanceolades i blanquinoses, flors auxiliars grogues per dins i blanques per fòra, fruits ovoides i de color groc rogenc, susa en jardineria.
  10. Rel. Arbre de la vida o arbre de la ciència del be i del mal, arbre que segons la Bíblia posà Deu en el Paraís i que tenia la virtut de prolongar lexistència.
    1. En molts casos els arbres reben el nom genèric darbre, més el nom del seu fruit, producte que dells sobté o finalitat: arbre de la canella, arbre de lalcamfor, arbre dombra...
    2. Arbre bort, el que naix sense haver segut plantat i no fa el fruit que hauria de fer o el fa roïn.
    3. Arbre de jardí, arbre que es planta en els jardins en fins ornamentals i que, en cas de fer fruits no solen ser comestibles.
    4. Arbre dombra, arbre que es planta per a fer ombra per ser molt frondós.
    5. Arbre fruital, arbre que fa fruita.
    6. Arbre rebordonit, arbre que per patir un mal tracte o per condicions adverses deixa de fer fruit i es desenrolla anómalament.
    1. Nàut. Nom que reben els pals duna embarcació.
    2. Arbre mestre, Nàut. El pal principal o més alt duna embarcació, si nhi han tres va al mig o si nhi han dos va a la part de popa.
    3. Nàut. Arbre de trinquet, el pal que va més prop de la proa.
    4. Arbre de mijana, Nàut. El pal que en les embarcacions de tres pals va més prop de la popa.
    5. Arbre sec, Nàut. Pal sense veles.
  11. Arbre de la sénia o del rodel, barra vertical en les sénies que servix deix al rodet.
  12. Peça o barra de diversos mecanismes que sol fer deix.
  13. Columna que fa deix en una escala de caragol.
  14. Arbre de Diana, Quím. Cristalisació arborescent que sobté afegint mercuri en una dissolució de nitrat dargent.
  15. Arbre de Júpiter, Quím. Cristalisació arborescent que sobté afegint filaments de zinc en una dissolució de clorur destany.
  16. Arbre de Saturn, Quím. Cristalisació arborescent de plom que sobté sumergint làmines de zinc en una dissolució dacetat plúmbic.
  17. Arbre de Venus, Quím. Cristalisació arborescent que sobté posant clorur de coure en una dissolució de silicat potàssic.
  18. Esquema en diverses ramificacions.
  19. Arbre respiratori, Med. El conjunt de ramificacions format pels bronquis.
  20. Arbre de la creu, Rel. La creu a on fon crucificat Jesucrist.
  21. Arbre genealògic, esquema ramificat en forma darbre a on apareixen els ascendents dun llinage o família.
  22. Arbre de nau o de barco, Arquit. ant. Peça de fusta amprada en la construcció de dimensions paregudes a les dun tronc darbre.
  23. Eix central de diveres màquienes de revolució a on sacopla la ferramenta que treballa.
  24. Fer llenya de larbre caigut, loc. Aprofitar-se o ensanyar-se en aquell que ha caigut en desgràcia i que no es pot defendre.
observacions/documentació: En la parla general la primera -r- de la paraula arbre és muda, fet que no és considerat com a vulgar entre els parlants.
ref. L’arbre s’adreça quan és menut. Arbre chiquet, si està tòrt se pot fer dret. Arbre transplantat ha de ser ben regat. Arbre vell i transplantat, primer mort que arraïlat. Arbre vell transplantat a terra nova, no prova. D’arbre roïn, roïn fruit. Acosta’t a bon arbre, i tindràs bona ombra. De l’arbre caigut tots fan llenya.
Imàgens
Buscar arbres en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.