dissolució, -ons
(Del llatí dissolutĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte de dissoldre.
- Pas d’un cos a l’estat líquit; substància dissolta en un dissolvent que ha segut objecte del mencionat pas.
- Barreja que resulta en dissoldre una substància en un líquit.
- Llibertinage.
- Dispersió, separació de les persones o coses que constituïen una assamblea, un conjunt...