color, -rs
(Del llatí cŏlōre, mat. sign.)
- s. m. Sensació que produïxen els rajos de llum, impressionant la retina i que depén de la llongitut d’ona.
- Color binari, el que es compon de dos colors simples.
- Colors complementaris, els dos colors que sobreposts originen el color negre.
- Color fresc, color suau com ara el rosa, el blau cel i el lila.
- Color alegre, el que és de tonalitat clara.
- Color cru, el blanc una miqueta groguenc.
- Color desmayat, eslayat o mort, el de tonalitat fluixa o apagada.
- Color encés o viu o pujat o eixit, el de tonalitat forta.
- Trencat de color, pàlit.
- Color de passatemps o color d’ala de mosca, color indefinit.
- Color cirimomo, color lila.
- Hi ha una multitut de denominacions de colors formades en els noms de fruites o similar: color d’albargina, color de carn, color de cel, color de palla, color de rosa, color de safrà, color de taronja, color chocolate, color tabac...
- Prendre color, adquirir les fruites el color de la madurea.
- Traure els colors, loc. Posar-se roig per vergonya, cansament, calor, etc.
- Vore les coses color de rosa, loc. Ser massa optimiste, vore-ho tot be o molt fàcil.
- Roba de color, la que no és blanca ni negra.
- Persona de color, la que no és de raça blanca.
- Substància colorant que s’usa per a pintar o tenyir.
- No tindre color, loc. No tindre alegria.
- Color de la dolçaina, color tirant a morat.