safrà, -ans
(De l’àrap za‘farān, mat. sign.)
- s. m. Planta herbàcea de la família de les iridàcees, de l’espècie Crocus sativus, de fulles concomitants, fa una o dos flors morades grans en sis tépals i tres estigmes grocs aromàtics, que secs són un condiment mal valiós; sol ser silvestre pero també es cultiva i rep el nom de safrà cultivat.
- Safrà bort, planta de l’espècie crocus nudiflorus, pareguda al safrà, de raïl bulbosa, fulles molt llanceolades, flors color rosa o lila, llavors globuloses en càpsula.
- Safrà de montanya, varietat de safrà Corcus Vernus, en el perigoni blau violat // Colorant alimentari que s’extrau del safrà.
- Color del safrà, groc ataronjat.
- Anar al safrà, o fer safrà, loc. dialect. Fer foja, fer fugina, faltar a classe.