ballesta, -tes
(Del llatí ballista, maquinària per a enrefilar pedres o fleches.)
- s. f. Maquinària antiga de guerra per a enrefilar o llançar pedres o grans fleches.
- Arma portàtil antiga per a llançar fleches; consistia en un arc montat fent creu en l’extrem d’un eix, denominat arbre, que tenia un disparador, denominat nou, que subjectava la corda tensa o encollada que corbava l’arc, de manera que quan se disparava en la clau la corda fea eixir en força la flecha per la canal de l’arbre. Existiren diverses classes de ballestes en diferents mecanismes com ara: ballesta d’estrep o croc, ballesta de gafa, ballesta de dos peus, ballesta de torn, ballesta de semfonia o martinet, ballesta alemana, ballesta genovesa, ballesta turquesa, ballesta matrassera, ballesta de rotló o rotlonera, ballesta de passa, ballesta de tro…
- Per analogia, conjunt de diverses làmines flexibles d’acer superpostes i en forma d’arc que s’usa en la suspensió de carruages.
- Ressort de tensió format per unes làmines de fusta en la màquina caladora per a fabricar palmitos.
- Travesser que manté separats els trossos de la canya que fa la filosa.