suspensió, -ons
(Del llatí suspensiōne, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte de suspendre.
- Privació de l’us d’un ofici o càrrec.
- En un vehícul, mecanisme per a suspendre la caixa i esmortir els colps, sacsades o chocs.
- Mús. Prolongació d’una nota d’un acort sobre el següent.
- Rel. Unió mística en Deu.
- Com. Suspensió de pagaments, procediment jurídic davant la situació d’insolvència provisional d’una persona física o jurídica que posseïx un actiu superior al passiu, el qual té com a objectiu aplegar a un acort entre el deutor i els acreedors sobre la manera de satisfer els deutes.