Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fes
fes, -sa, -sos, -ses
(Del part. pass. de fendre.)
  1. adj. m. Obert en tall allargat.
fe, -es
(Del llatí fēnu, herba seca que es dona de menjar als animals.)
  1. s. m. ant. V. fenaç.
fe, -es
(Del llatí fĭde, mat. sign.)
    1. s. f. Confiança o creença que es té en alguna idea, o en la realitat i veracitat d’una cosa o en algú.
    2. Tindre fe, creure en fermea.
    3. Digne de fe, digne de ser cregut.
    1. Creure en fermea en una doctrina religiosa.
    2. Rel. Acte de fe, acció de paraula o de pensament per mig de la qual una persona es reafirma en les creences religioses.
  3. Conjunt de normes i directrius que conformen la base d’una religió.
  4. Conjunt de principis bàsics d’una escola filosòfica, d’un partit, etc.
  5. Rel. Artícul de fe, afirmacions de fe que es fan en el credo.
  6. Fe pública, autoritat llegítima que s’atribuïx a notaris, funcionaris, agents de canvi i bossa, cònsuls, tribunals... per a que els documents que autorisen siguen considerats com a autèntics.
  7. Persona sense fe, ant. Infidel, que falta a la paraula.
  8. Fe conjugal, ant. Fidelitat conjugal.
  9. Prometre a fe de rei, ant. Prometre una cosa en base al títul que es posseïx.
  10. Bona fe, en bona intenció.
  11. Anar o obrar de bona fe, actuar en bones intencions.
  12. Mala fe, en mala intenció.
  13. Donar fe, acte del notari en que certifica una cosa com a vàlida, certa o llegal.
  14. Fe de batisme, certificat de batisme.
  15. Fe de vida, de mort, certificació judicial que assegura llegalment la vida o defunció d’una persona.
  16. Fe d’errates, conjunt de rectificacions dels erros trobats en un llibre.
  17. Per ma fe o a fe que, formes de fer un jurament o una afirmació rotunda.
ref. La fe sense obres no salva. La fe curà a Marta i no la fusta de la barca. La fe de l’enteniment, d’esperança és argument.
fes, -ssos
(De l’àrap fas, mat. sign.)
  1. s. m. Aixada en un cap en punta i tallant en l’atre per a cavar.
fes, -ssos
(Del turc fes mat. sign.)
  1. s. m. Capell de feltre roig, troncocònic, en una borla usat per àraps i turcs.
Buscar fes en:
  • fes coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de fer
    • el participi masculí singular de fendre
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: feç.