arc, -cs
(Del llatí arcum, mat. sign.)
- s. m. Arma feta en una vara de fusta, acer, banya o un atre material flexible, que du una corda molt tensa d’extrem a extrem que li dona a la vara forma corba i que servix per a llançar fleches. Antigament se li donava el nom d’arc de flecha.
- Geom. Porció d’una llínea corba.
- Arquit. Construcció en forma de corba.
- Arc allindat, arc que deriva en una llínea recta.
- Arc al romà, ant. Arc de mig punt.
- Arc apuntat, arc de punt.
- Arc a regla, ant. Arc allindat.
- Arc carpanell, arc que està format per diverses porcions de circumferències tangents entre sí en distints centres.
- Arc cego, arc cegat o tapat.
- Arc conopial, arc molt rebaixat i en una escotadura en el centre de la clau.
- Arc creuer, arc que unix en diagonal els ànguls d’una volta ogival.
- Arc de ferradura, arc en forma de ferradura que té més de mija circumferència.
- Arc de mig punt, arc en forma d’una semicircumferència.
- Arc de mig punt redó, ant. Arc de mig punt.
- Arc de punt, arc format per dos corbes que es tallen en la part superior fent punta.
- Arc de punt redó, ant. Arc de mig punt.
- Arc de ters o tres punt, ant. Arc rebaixat.
- Arc de triumf, arc monumental en relleus, inscripcions o escultures que es construïx en memòria d’algun personage o d’algun acontenyiment històric.
- Arc de volta de cordell, arc paregut al carpanell, pero format per mija elipse sense punts de compàs. Se traça en un cordell de la llongitut que ha de tindre la llum de l’arc, subjecte a uns punts fixos i equidistants del centre que estan en la llínea d’arrancada.
- Arc endolcit, ant. Arc rebaixat.
- Arc escassà, arc circular rebaixat, traçat en una apertura de compàs major que la mitat de la seua llum, el centre del qual està situat per baix de la llínea d’arrancada.
- Arc flamíger, arc ogival.
- Arc former o ormessí, arc que corre paralel a l’eix llongitudinal d’una nau.
- Arc formeret, arc que apareix incrustat en un mur i a on escomença una volta.
- Arc gòtic, arc de punt.
- Arc ogival, arc format per dos corbes que es tallen en u dels seus extrems i tornant la concavitat l’u a l’atre.
- Arc peraltat, arc que té el centre més alt que la llínea d’arrancada.
- Arc principal, arc situat al mig en una capella a dos corsies.
- Arc quadrat, arc a regla o allindat.
- Arc realçat, arc l’altura del qual és major que la mitat de la seua llum o obertura.
- Arc rebaixat, arc l’altura del qual és menor que la mitat de la seua llum o obertura.
- Arc romànic, arc de mig punt.
- Arc terceret, arc que en una volta de creueria es volteja des dels ànguls a les claus secundàries.
- Arc elèctric o voltaic, Fís. Descàrrega elèctrica lluminosa entre dos electrons separats i sumergits en un mig gaseós.
- Mús. Bastó prim o vareta corbada, en unes cordes que van tenses d’extrem a extrem i que s’utilisa per a fer sonar alguns instruments de corda com el violí.
- Arc de Sant Martí (local. Ralla de Sant Martí), arc lluminós en els colors del prisma, que apareix en el cel per refracció i reflexió de la llum del sol en les gotes de la pluja.
observacions/documentació: "...al ròmprer l’aubada, la mar ja estava queta i al sol brillà en l’atmòsfera baix l’arc de Sant Martí”. Enric Ribés. Los nàufregs. 1916. “Remoroses corrien encara les aigües per los barranquissos. Saludaven tanta pau les aus cantadores. L’arc de Sant Martí, com jou nupcial, encimbellava a Tossal-Grós i Penyeta-Roja”. Josep Pascual Tirado. Tomba-Tossals. Contalles de la terra. 1930. “...de tots els colors del món semblaven bocinets de l'arc de Sant Martí”. Carmelina Sánchez Cutillas. Matèria de Bretanya. 1976.