Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: corbes
corp, -rba, -ps, -rbes
(Del llatí cŏrvu, mat. sign.)
  1. s. m. Au de la família dels còrvits (Corvus corax), de color negre en lluentors o reflexos blaus, en un bec més llarc que el cap, fort i corbat en la part superior, les ales poden aplegar a tindre un metro; és carronyer, pero caça alguns animalets vius i menja ous o fruites del camp.
  2. Corp marí, au palmípeda del gènero Phalacrocorax, especialment el Ph. Corbo. Gran com una oca, de color negre blavós en un collar blanc, potes curtes i bec llarc; nada i sescabuça per a peixcar i viu en les roques de la mar.
  3. Peix teleòsteu marí, del suborde dels acantopterigis de vora 50 centímetros de llargària, de color negre pel llom i argentat pel ventre, boca en moltes dents, dos aletes dorsals i una aleta anal en espines molt fortes.
  4. Nom despectiu que es dona als capellans, per alusió al color negre del seu vestit.
  5. Cucala.
  6. ¡Pic de corp!, ant. Exclamació de sorpresa i enuig.
ref. Cria corps i et trauran els ulls. Corps en corps, no es piquen. No pot ser el corp més negre que les ales. De mal corp, mal ou. Cria corps i en tindràs més.
Imàgens
corp, -rba, -ps, -rbes
(Del llatí curvus, mat. sign.)
  1. adj. m. Que saparta de la llínea recta sense formar àngul.
  2. Que el cos desviat de la llínea recta, encorbat.
  3. f. Espinaç o columna vertebral dun porc una volta mort i descarnat.
corba, -bes
(Del llatí cŭrva, mat. sign.)
  1. s. f. Llínea que constantment va apartant-se de la recta sense fer àngul.
  2. La cameta o part central de laladre.
  3. Inflexió que prenen algunes fustes o barres quan se dobleguen.
  4. ant. Pedra de construcció, tallada en forma curvilínea per a formar arcs.
  5. Tumor de la part superior i anterior del garró dels animals.
  6. Sofrage, regata, la cara de darrere del genoll.
corba, -bes
(Forma femenina de corp.)
  1. s. f. Corp femella.
  2. local. Corp marí.
  3. local. Reig.
Buscar corbes en:
  • corbes coincidix en:
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de corbar
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de corbar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.