Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: collar

collar

v. tr. dialect. V. quallar. (Derivat de coagŭlāre, mat. sign.)

collar, -rs

(Del llatí cŏllāre, mat. sign.)

s. m. Peça de diversos materials que rodeja el coll d’una persona o animal i servix d’ornament, per a fer un treball, etc.
Peça de l’armadura que defenia el coll del guerrer.
Anella de ferro que es posava en el coll dels captius o delinqüents com a castic.
Peça de diversos materials que va al coll d’una animal per a subjectar-lo.
ant. Coll d’un vestit.
Colleró, collera.
Franja de color diferent que tenen en el coll algunes aus i uns atres animals.
Anella que servix per a subjectar objectes.

collar

Flexió verbal »

(Derivat de coll.)

v. tr. Nugar en el ramal un animal a l’atre que va davant.
Collar la garba, posar les espigues de l’arròs juntes per a tallar-les.

Buscar collar en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: encollar, encolar i colar.