gòtic, -ca, -cs, - iques
(Del llatí gothicum, mat. sign.)
- adj. m. Relatiu als gots o propi d’ells.
- Llengua morta pròpia de l’antic poble germànic dels gots.
- Estil artístic naixcut en el nort de França i utilisat en tot Occident des del sigle XII fins al Renaiximent. En arquitectura destaca l’us de l’arc apuntat, la volta de creueria o els arcbotants, entre atres elements característics. Est estil també abarca les arts de la pintura i l’escultura.
- Relatiu a la novela gòtica o propi d’ella; gènero lliterari de misteri o de terror que generalment utilisa els vells castells o edificis gòtics com a escenari de l’acció.
- Moviment contracultural naixcut en el Regne Unit, propi de les décades dels 70 i 80 del sigle XX, que es caracterisa pel gust d’una estètica, música i visió cultural comunes, inspirades en la ‘foscor’ (dark en anglés).
Imàgens
