comuna, -nes
comú, -una, -uns, -unes
(Del llatí commūne, mat. sign.)
- adj. m. Se diu de la cosa que no és privativa i que està compartida per dos o més al mateix temps.
- Nom comú, el que s’aplica a tots els objectes que formen una classe, per contraposició a nom propi, que s’aplica a l’individu.
- De comú acort, acort que s’ha pres per dos o més persones.
- En comú, conjuntament.
- Pertanyent a la majoria o a tots.
- Sentit comú, fet de discernir de manera raonable les coses.
- Fembra comuna, ant. prostituta.
- Vulgar, ordinari: Li feu un jopetí de teixit comú i molt barat.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.