estil, -ls
(Del llatí stilus, mat. sign.)
- s. m. Punchó per a escriure sobre posts blanes o encerades.
- ant. Arma llançadiça en forma de punchó, de diferents llargàries, usada pels cavallers en els tornejos.
- Agulla o maneta de rellonge de sol.
- Bot. Cono buit o esponjós de les flors, que ix de l’ovari i sosté l’estigma.
- Forma personal d’expressar el llenguage oral o escrit.
- Característiques pròpies en l’eixecució de les obres d’un artiste, época, escola...
- Costum, moda, pràctica.
- Elegància, gust, distinció.
- Forma o manera de realisar un deport.
- A l’estil de, loc. A la manera, com és costum o es sol fer: Una missa a l’estil de l’Horta.
- Estil directe, Gram. Reproducció textual d’un periodo dins d’una frase.
- Estil indirecte, Gram. Reproducció no lliteral d’una frase d’algú dins d’una atra frase, fent-la una oració subordinada.
- De cap estil, loc. De cap manera.