apuntat, -ada, -ts, -ades
apuntat, -ada, -ts, -ades
(De apuntar i este de punta.)
- adj. m. Dit d’un objecte, animal, persona..., que té una arma dirigida cap ad ell.
- ant. Drap plegat en un fil passat pels doblecs per a posar el sagell de fabricació.
- Subjectat provisionalment en agulles o puntades, embastat.
- Dit d’una cosa que escomença a manifestar-se, generalment el sol.
- coloq. Alegre per haver begut alcohol.
- coloq. Enemistat.
- ant. Apuntalat.
- inus. Que té punta, puntagut.
- apuntat coincidix en:
- el participi masculí singular de apuntar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)