tangent, -ts
(Del llatí tangente, que toca.)
- adj. m. i f. Se diu de lo que toca o roça en una atra cosa.
- Se diu de les llínees o superfícies que tenen punts comuns entre elles sense aplegar a tallar-se.
- s. f. Recta que toca en un punt a una atra curva o a una superfície sense tallar-la.
- Anar-se’n per la tangent, loc. Utilisar una evasiva per a evitar una pregunta o situació compromesa.