conduir
Flexió verbal »(Del llatí condūcĕre, mat. sign.)
- v. tr. Guiar o dirigir cap algun lloc.
- Dur un camí, senda, carretera... a un lloc: Este camí conduïx a Cocentaina.
- Portar a un fi determinat: La malaltia el conduïx a la mort.
- Induir: L’amor de mon pare als animals em conduí a estudiar zoologia.
- Dirigir un negoci, empresa, proyecte, entitat: El president conduïx a l’entitat per bon camí.
- refl. Comportar-se una persona d’una manera determinada.