formage, -es
(Del llatí formatĭcu, mat. sign.)
- s. m. Aliment que s’obté per la coagulació de la llet i el prensament de la massa.
- Formage blanquet o blanc, aquell que es fa a partir de la quallada en sal.
- Formage en porcions, formaget.
- Formage holandés o de bola, formage redó i de corfa de color roig que es fa en Holanda.
- Peça que es fa en esta matèria alimentícia i que pot ser aplanada com una coca.
- Formage llarc, joc de chiquets en el que un chiquet s’inclina i els atres boten per damunt i en acabant també s’inclinen.
- S’ha menjat el formage del retor, loc. Se diu d’un chiquet al qual li ha caigut alguna dent.
- Estar en el formage, loc. Estar atent a lo que passa.
- Capell que utilisaven els hòmens valencians en el sigle XVIII i principis del XIX, que rebia este nom perque la seua forma recordava una tallada de formage; solien utilisar-lo els estudiants.