cordat, -ada, -ts, -ades
cordada, -des
(Derivat intensiu de corda.)
- s. f. Colp pegat en una corda.
- Senyal o cinglada feta en una corda.
- Conjunt de coses que pengen d’una corda.
- Conjunt d’alpinistes units per una corda en una escalada.
- Conjunt de coets que pengen d’una corda penjada en una plaça o carrer i que van disparant-se. Hui se li dona el nom de cordada a la disparada massiva de coets en lo carrer a on els festers o la gent participa entrant en la zona del fòc activament tirant coets. Una de les més famoses és la cordada de la ciutat valenciana de Paterna.
- Fer cordada, loc. Manera de transportar el planter d’arròs per les séquies enganchant les garbes a una corda i estirant.
- cordada coincidix en:
- el participi femení singular de cordar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: encordat i encordada.