Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: costeres
costera, -res
(Forma femenina de coster, derivat de costa, part lateral d’una montanya.)
  1. s. f. Pendent d’una montanya, d’un carrer o d’un terreny en general.
  2. ant. Reforços laterals de la nansa de peixcar, fets de canya, troncs de murta o vimen.
ref. Qui llaura i sembra per les costeres, quan ve la collita, arreplega pedres. Ni terres en costera, ni dòna forastera.
coster, -ra, -rs, -res
(Del llatí vulg. costariu, lateral.)
  1. adj. m. Situat a un costat, lateral.
  2. Corredor lateral en el paviment de posts que recorre l’andana d’una barraca valenciana.
  3. Tauló tallat per la part lateral de la soca, que només està serrat per una cara i per l’atre costat conserva la coberta exterior del tronc o corfa.
    1. Relatiu a la costa o propi d’ella.
    2. Navegació costera, desplaçament d’embarcacions que seguixen la llínea de la costa.
  5. Anar coster, loc. Anar de costat.
  6. Fer coster, loc. ant. Anar coster, anar de costat.
  7. En el port de Valéncia, vent del sur suroest.
Buscar costeres en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.