tronc, -cs
(Del llatí trŭncu, mat. sign.)
- s. m. Part dels arbres, abruixells i plantes, que creix entre la soca o rabaça i les branques; en el cas dels arbres i alguns abruixells o plantes sol ser llenyosa.
- Tros tallat d’esta part de l’arbre o planta que s’utilisa com a material en la construcció o de combustible. Si és gran i servix com a material de construcció rep el nom de trall.
- Branca d’una grossor considerable que creix de la mateixa soca.
- Part més grossa d’una hortaliça que creix damunt de la raïl, troncho.
- fig. Ascendent comú de dos o més llínees, famílies o branques.
- Element principal o conducte central des d’a on partixen o apleguen uns atres menors o secundaris, se diu especialment en anatomia.
- Part del cos del ser humà o d’un animal, des de la qual partixen les extremitats i el coll.
- Fracció d’una piràmide que s’estén entre la base i una secció efectuada transversalment.
- Conjunt de cavalls o muls que tiren d’un carruage.
- Dormir com un tronc, loc. Dormir de manera profunda.
- De troncs o de broncs, loc. dialect. Fer alguna cosa de qualsevol manera, siga com siga.