ocupar
Flexió verbal »(Del llatí occŭpāre, mat. sign.)
- v. tr. Prendre possessió d’un lloc o d’una cosa i instalar-se; apoderar-se i establir-se com a propietari.
- Estar ubicat en un espai o en un lloc i omplir-lo.
- Estar en possessió d’un càrrec o d’un ofici; eixercir-lo.
- Donar treball.
- Ocupar una femella, cobrir-la.
- refl. Aplicar-se a una cosa, un treball, un assunt o una activitat.
- refl. Fer d’algú o d’alguna cosa l’objecte de la seua atenció, del seu conte; va seguit de la preposició de: Ocupa’t dels teus assunts.
- refl. i dialect. Donar-se conte d’una cosa.