Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: pales
pala, -les
(Del llatí pala, mat. sign.)
    1. s. f. Ferramenta composta per una post o plancha de fusta o de ferro, generalment de forma rectangular o semiovalada, i un mànec més o manco llarc i que sol utilisar-se per a arreplegar o remoure terra, arena...
    2. Pala de cavar, la que sutilisa en lagricultura i en la construcció per a cavar.
    3. Pala dera, la de fusta que servix per a aventar o tirar a laire larròs o el forment per a que el vent el separe de la palla.
    4. Pala de forner, la que, adaptada a un mànec llarc, sutilisa per a enfornar o desenfornar els pans o uns atres aliments.
  1. Fusta en una part ampla redonenca i una atra que forma el mànec, i sutilisa per a pegar a la pilota en alguns jocs o deports.
  2. Part ampla i prima de diferents instruments.
  3. La part més ampla i prima del rem.
  4. Vehícul que un braç en el que excava la terra per mig dun recipient que pot ser dentat.
  5. Pal fet en un llistó de fusta de basquet generalment, en el que es colpeja el pic per a llançar-lo en el joc de pic i pala.
  6. Cada una de les peces que conformen la part principal de lhèliç duna nau.
  7. Pala dorsa, Nàut. Part de lorsa del veler que penetra en laigua.
  8. Pala del timó, Nàut. La part sumergida del timó sobre la que actua la pressió de laigua.
  9. La mitat superior de les varetes caberes dun palmito.
  10. Dent grossa i plana, en especial les dos davanteres, tant superiors com inferiors.
  11. Fulla de la figuera palera. Tradicionalment se posa una pala de figa palera en una casa per a que els cels desapareguen.
  12. Fer pala, loc. No ferir, no encertar el caçador al disparar.
  13. Tindre la pala foradada, loc. Ser mal jugador de pilota.
  14. Ser de pala i foguejar, loc. Ser una persona en la que sha danar en molt de conte i precaució pel seu mal geni o clim.
  15. Fer la pala ad algú, loc. Enganyar en dissimulació i habilitat.
Buscar pales en: