Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cels
cels
(Del llatí zēlus, ardor, i este del grec ζῆλος, der. de ζεῖν, bollir.)
  1. s. m. plr. Inquietut de qui vol o ama a una persona per por a deixar de ser amat o a compartir eix amor: El germà major té cels del seu nou germanet.
  2. Tindre cels, loc. Patir esta inquietut.
  3. Donar cels, loc. Provocar esta inquietut.
observacions/documentació: Cels és una forma clàssica, que també podem trobar grafiada com a zels i çels.
Cels
(Del llatí Celsus.)
  1. s. m. Nom propi d’home.
cel, -ls
(Del llatí caelum, mat. sign.)
  1. s. m. Atmòsfera que veem de color blau clar i que volta el planeta Terra; en ell apareixen el Sol, la Lluna i les estreles.
  2. Cel ras, cel clar, sense núvols.
  3. Cel cobert, cel ple de núvols que tapen el Sol.
  4. Cel roig o rogenc, cel roig a la posta o eixida del Sol.
    1. Cel llaganyós, cel entelat o emboirat.
    2. Cel imperial, ant. El cel més alt.
  6. Rel. Regió superior a on segons algunes religions residix Deu, els Sants i demés ànimes benaventurades. També és sinònim de paraís.
  7. Trespol interior d’un local o recint.
  8. Cel de la boca, el paladar.
  9. Cel de llit, dosser, tela que sostenguda per quatre pals cobrix un llit.
  10. Cels i corones, joc fonamentalment de chiquetes el qual consistix en dibuixar en terra diverses caselles, una de les quals és denominada cel, i anar espentant en un peu una tella o similar d’una casella a l’atra, mentres l’atre peu està en l’aire.
  11. Anar-se’n al cel, loc. Morir-se.
  12. Caigut del cel, loc. Arribat de manera molt oportuna.
  13. Clamar al cel, loc. Ser una injustícia molt gran.
  14. Fer del cel paella, loc. ant. Fer vore o fer creure lo que no és o no existix.
  15. Posar un dit en el cel, loc. Se diu quan s’ha conseguit lo que es desijava molt i que era difícil de conseguir: ¿Has conseguit ser el primer de la llista?. Puix ya pots posar un dit en el cel.
  16. Guanyar-se el cel, loc. Conseguir en la terra l’entrada en el cel per haver fet algun sacrifici.
  17. Remoure cel i terra, loc. Fer tot lo possible per a conseguir una cosa.
  18. Vore el cel obert, loc. Vore que de sobte es resol un assunt complicat: Quan me digueren que podien operar-me viu el cel obert.
  19. Estar en el cel, loc. Estar en una gran comoditat i satisfacció.
ref. Com lo cel està roig, senyal és de tempestat. El cel aborregat, dins de tres dies plogut o nevat. Cel a borreguets, aigua a canterets. Cel a borreguets, aigua a cabacets. Totes les gotetes del cel tenen a on caure. Qui al cel escopinya, a la cara li cau. Bram d’ase el cel no l’ou.
Buscar cels en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: cell, sel i zel.