corona, -nes
(Del llatí corōna, mat. sign.)
- s. f. Objecte circular de diversos materials que es cenyix al cap.
- Cércol de flors, fullage, rames o un atre material que es posa sobre el cap com a ornament o símbol de distinció.
- Corona castrense, corona d’or que els romans donaven al primer soldat que entrava en campament enemic.
- Corona civil, corona de rames de carrasca que es donava ad aquell ciutadà romà que salvava la vida a un atre.
- Corona mural, corona que es donava ad aquell soldat que pujara primer la muralla enemiga. Se li diu també a la corona que duyen les estàtues de matrona i que simbolisaven les ciutats gregues.
- Corona naval, corona que se li donava al primer soldat que entrava en nau enemiga.
- Corona obsidional, corona que se li donava ad aquell que conseguia que l’enemic abandonara el siti d’una ciutat.
- Corona oval, corona de rames de murta que se li donava al general que vencia a l’enemic en escasses baixes.
- Corona olímpica, corona de rames d’olivera que se li donava als guanyadors dels jocs olímpics.
- Corona d’estreles, círcul d’estreles que es considera que està al rededor del cap de personages com la Mare de Deu.
- Aureola, halo, círcul dorat que apareix al rededor del cap de les imàgens de sants.
- Senyal de premi, recompensa.
- Honor, esplendor de glòria.
- Cércol metàlic adornat en florons i pedreria que es cenyia en el cap com a distintiu de dignitat sobirana o noblea.
- Corona imperial, aquella que du l’emperador sent més rica que la corona real.
- Corona real, aquella que du el rei i que es compon de huit florons d’or i pedreria.
- Corona de príncip, aquella que du el príncip i que es compon de quatre florons i quatre diademes superior.
- Corona ducal, aquella que du el duc i que es compon únicament de huit florons sense diademes.
- Corona comtal, aquella que du el comte i que està rematada en díhuit pedres precioses.
- Corona de marqués, aquella que du el marqués i que consta de quatre florons i quatre rams, compost cada u d’ells de tres perles.
- Corona de vescomte, aquella que du el vescomte i que té quatre grans perles sostengudes en quatre puntes d’or.
- Corona de baró, aquella que du el baró i que consta d’un cércol d’or adornat en fileres de perles.
- Corona d’espines, aquella que està feta en rames espinoses i que els judeus posaren a Jesucrist per a burlar-se d’ell puix s’afirmava que era el rei dels judeus.
- Dignitat real o de poder sobirà.
- Monarquia, Estat monàrquic; casa real.
- Moneda moderna i antiga de diferents països que presenta una corona real gravada en les peces monetàries.
- Conjunt de flors naturals o artificials dispostes en forma de círcul que servixen d’homenage i recort a un difunt.
- Lo que, generalment de forma circular, constituïx la part superior d’una atra cosa o que està en la seua part alta.
- Part central i superior del cap de la persona, coroneta.
- Corona rasa, conjunt de cabells en forma circular que duen els religiosos i que es diu d’esta manera per tindre rasa la part superior i central del cap.
- Banyes, apelació del marit de la dòna adúltera.
- ant. Corona de Moisés, referint-se als corns lluminosos que duya Moisés quan baixà del mont Sinaí. fig. Símbol del cornut.
- En els mamífers, part més prominent de la dent, és dir, aquella que està fòra de la geniva.
- La part més alta o superior de diverses coses.
- Anella o virolla en diversos usos.
- Lo que té forma circular en general.
- Obra alvançada o destacada a l’exterior d’una fortificació; consta de dos baluarts, dos cortines i dos mijos baluarts als costats.
- Halo lluminós entorn al sol, galdufa.
- Rosari de sèt decenes que es resa a la Mare de Deu.
- Corona de rei, V. capçalera (planta).
- Corona de glòria, dolç típic valencià fet en bescuits de llengüeta posats en forma de corona sobre els que es posa una capa de massapà i una atra de bescuits, cobert tot de merengue; el bescuit pot dur licor o fruita segons la població.
- La corona, dialect. i coloq. El número quarantatrés (43) en rifes, sortejos, loteries i jocs.