cércol, -ls
(Del llatí cĭrcǔlu, mat. sign., per via patrimonial.)
- s. m. ant. Superfície plana llimitada per una circumferència. V. círcul, rogle.
- Peça de forma circular.
- Peça circular en la qual els chiquets juguen fent-la rodar en la mà o en un bastonet.
- Tira de ferro o de fusta corbada la qual, unint els seus extrems, servix per a unir les peces d’un tot que tenen tendència a separar-se.
- Riscle d’una mola, d’un garbell, etc.
- Peça metàlica de forma circular i exterior de les rodes de carros i coches de cavalls.
- Anella que servix per a reforçar lo que abraça.
- Peça circular que servix per a sostindre un ormeig.
- Cavalló que volta un arbre, generalment un taronger, per a que l’aigua de rec no aplegue a la soca i la danye. Dialectalment se denomina chércol.