Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: rodes
roda, -des
(Del llatí rŏta, mat. sign.)
    1. s. f. Peça rígida en forma de disc, que gira sobre un eix i que susa per a moure un vehícul o una màquina.
    2. Roda dentada, la que en la superfície exterior dents o mosses que coincidixen en les dents duna atra o en un pinyó del que rep o al que dona moviment.
    3. Roda cònica, la que les dents en àngul de 45º respecte al seu eix i que transmet el moviment a través duna atra roda que gira sobre un eix en un àngul de 90º respecte a la primera roda.
    4. Roda motriu, la que comunica el moviment a les atres peces dun mecanisme.
    5. Roda de fricció, roda sense dents que frena per fricció el moviment del que forma part.
    6. Roda caterina, la més gran de dos rodes dentades en contacte.
    7. Roda de la sénia, la roda en posició vertical duna sénia que els alcadufs, que en girar la roda entren en laigua i sòmplin per a abocar-se en eixir.
    8. Roda de fòra, la roda chicoteta i horisontal de la sénia.
    9. Roda de torment, roda que antigament susava per a torturar i matar als presoners; estava plena de punches o gavinets i ad ella es nugaven els condenats.
    10. Sant Vicent de la roda, nom popular de Sant Vicent Màrtir, que es representa en una roda de molí al costat pel martiri que patí en ella.
    11. Roda de coets, figura en forma de círcul i que roda en fòcs artificials.
    12. Roda de la Fortuna, figura de roda que sol representar-se als peus de la deesa Fortuna i que simbolisa la volubilitat de la sòrt.
  1. Roda de pales, la que dona moviment a les embarcacions de vapor, és pareguda a la roda de sénia pero en pales que actuen com a rems quan la roda gira fent alvançar lembarcació.
  2. Roda de la llança, peça circular que va en el mànec de la llança i protegix la de qui la du o utilisa.
  3. Fer la roda o el carret, desplegar la coa o deixar caure lala un tito, colommascle davant de la femella fent rogles o rodant-la. Cortejar.
  4. Local. Les rodetes, expressió familiar per a referir-se, per sinècdoque, a la fira.
  5. Nàut. Peça corbada que es posa com a prolongació de la quilla, des de la que salça per a formar la peça principal de la proa i de la popa duna embarcació.
  6. Nàut. Estar en roda, loc. ant. Estar ancorat un barco en la proa cara a la direcció del vent.
  7. Nàut. Anar en roda, loc. ant. Anar un grup de barcos sense orde.
  8. Círcul, rogle de persones o coses.
  9. Roda de prensa, reunió dels periodistes en alguna persona que informa o a la que se li fan preguntes.
  10. Roda de presos o de reconeiximent, grup de presos o sospitosos que es mostren o desfilen davant del testic dun delit, per a vore si este reconeix a lautor de dit delit o crim.
  11. Deixar-se passar les rodes per damunt, loc. Deixar-se dur per una atra persona o deixar-se avassallar.
  12. Roda i volta (sol afegir-sela castanya torta”), loc. Expressa insistència, repetició duna cosa que no canvia o no podem canviar.
  13. Fer una roda, loc. Pegar una volta gran en conte danar a un lloc directament.
ref. Rodes fluixes, caixa forta.
Buscar rodes en:
  • rodes coincidix en:
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de rodar
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de rodar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.