fortuna, -nes
(El llatí fortūna, mat. sign.)
- s. f. Ventura; sòrt; acontenyiments bons o roïns del destí.
- Provar fortuna, loc. Experimentar si és bona o roïna; intentar conseguir un fi que presenta certa dificultat.
- ant. Mala sòrt o ventura.
- Borrasca, galerna o tempestat.
- Bona ventura; sòrt favorable; felicitat.
- Per fortuna, loc. Per bona sòrt.
- Fer fortuna, loc. Enriquir-se, millorar la situació econòmica, social i personal d’algú.
- Bens de fortuna, loc. Patrimoni, facenda cabalosa, riquea conseguida per la bona ventura.
- Riquea; cúmul de bens econòmics o materials.
- Valdre una fortuna, loc. Ser costós o car.