Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Fortuna
fortuna, -nes
(El llatí fortūna, mat. sign.)
  1. s. f. Ventura; sòrt; acontenyiments bons o roïns del destí.
  2. Provar fortuna, loc. Experimentar si és bona o roïna; intentar conseguir un fi que presenta certa dificultat.
  3. ant. Mala sòrt o ventura.
  4. Borrasca, galerna o tempestat.
  5. Bona ventura; sòrt favorable; felicitat.
  6. Per fortuna, loc. Per bona sòrt.
  7. Fer fortuna, loc. Enriquir-se, millorar la situació econòmica, social i personal d’algú.
  8. Bens de fortuna, loc. Patrimoni, facenda cabalosa, riquea conseguida per la bona ventura.
  9. Riquea; cúmul de bens econòmics o materials.
  10. Valdre una fortuna, loc. Ser costós o car.
ref. La fortuna és de la lleja, que la guapa ya la té. La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia. Els vents de fortuna són com la lluna. Fortuna et done Deu, que el saber de poc te val.
Buscar Fortuna en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: fortunat.