Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: roïns
roïn, -na, -ns, -nes
(D’una forma del llatí vulg. *ruīnus, mat. sign.)
  1. adj. m. De cantitat escasa.
  2. Que tendència a fer el mal.
  3. Que no és bo: Nos tragué un vi roïn i barat. És un home roïn ple de males intencions.
  4. s. m. El personage duna película o obra dramàtica que fa dantagoniste o de mala persona, dassessí, etc.
  5. Ser més roïn que la tenca en suc, que el gram o la canyota loc. Ser una cosa molt roïna.
  6. Ser més roïn que lherba que no fa llavor, loc. Ser una persona molt roïna.
observacions/documentació: En la llengua coloquial s’utilisa sempre en masculí singular o plural i mai en femení: Un home roïn. Uns hòmens roïns. Una dòna roïn. Unes dònes roïns.
ref. Qui és roïn en sa casa, roïn serà allà a on vaja. Més val poc i bo que molt i roïn. Més val roïn conegut que bo per conéixer. Roïn vindrà que bo et farà.
Buscar roïns en: