provar
Flexió verbal »(Del llatí prŏbāre, mat. sign.)
- v. tr. Examinar ad algú o experimentar en alguna cosa per a comprovar les seues qualitats: Hem provat el coche nou. Han provat totes les llums i funcionen.
- Intentar una cosa, un acte o acció, etc.
- Atrevir-se a fer una cosa: Prova a pegar-li i et pegaré yo.
- Ensajar, practicar el funcionament d’un instrument per a utilisar-lo correctament, eixecutar una cosa per a realisar-la correctament: Estic provant a vore si sé fer el joc de mans.
- Ensajar una cosa, comprovar si una cosa s’ajusta correctament ad algú o alguna cosa: La nóvia es prova el vestit.
- Experimentar o intentar, conéixer alguna cosa per experiència.
- refl. Competir en algú per a fer un acte i comprovar qui ho fa millor.
- Demostrar o justificar la veracitat d’una cosa.
- Dret. Demostrar la culpabilitat o inocència d’algú.
- intr. Fer profit, convindre o anar be ad algú: L’orage sec me prova. Treballar massa no li prova a ningú.