(Del llatí vulgar novĭus, i este de novus. Se tracta d’una forma clàssica, possiblement en influència mossàrap.)
- s. m. Qui està a tall de casar-se o s’ha casat fa poc.
- Fer-se nóvios, escomençar a festejar.
- Ser nóvios, festejar.
- Nóvia o anar de nóvia, boda o anar de boda.
- Dia de la nóvia, dia del casament.
- Nit de nóvios, loc. V. nit.
ref. Com la nóvia del pinet en la cara llavada i el monyo fet. No n’hi ha nóvia sense plors ni mort sense rialles. Com la nóvia d’Albal, que es quedà vestida.