ventura, -res
(Del llatí ventūra, coses que han de vindre.)
- s. f. Acontenyiment o successió d’acontenyiments que ocorren de manera casual o fortuïta, sense que de bestreta siga possible prevore’l o prevore’ls en certea.
- Bona ventura, quan els acontenyiments que es succeïxen casualment són favorables.
- Mala ventura, quan els acontenyiments que es succeïxen són roïns.
- ant. Aventura, empresa de resultat incert que presenta perills o situacions inusuals.
- ant. Perill.
- Felicitat, acontenyiment feliç.
- Per ventura, loc. Per casualitat.