roda, -des
(Del llatí rŏta, mat. sign.)
- s. f. Peça rígida en forma de disc, que gira sobre un eix i que s’usa per a moure un vehícul o una màquina.
- Roda dentada, la que en la superfície exterior té dents o mosses que coincidixen en les dents d’una atra o en un pinyó del que rep o al que dona moviment.
- Roda cònica, la que té les dents en àngul de 45º respecte al seu eix i que transmet el moviment a través d’una atra roda que gira sobre un eix en un àngul de 90º respecte a la primera roda.
- Roda motriu, la que comunica el moviment a les atres peces d’un mecanisme.
- Roda de fricció, roda sense dents que frena per fricció el moviment del que forma part.
- Roda caterina, la més gran de dos rodes dentades en contacte.
- Roda de la sénia, la roda en posició vertical d’una sénia que té els alcadufs, que en girar la roda entren en l’aigua i s’òmplin per a abocar-se en eixir.
- Roda de fòra, la roda chicoteta i horisontal de la sénia.
- Roda de torment, roda que antigament s’usava per a torturar i matar als presoners; estava plena de punches o gavinets i ad ella es nugaven els condenats.
- Sant Vicent de la roda, nom popular de Sant Vicent Màrtir, que es representa en una roda de molí al costat pel martiri que patí en ella.
- Roda de coets, figura en forma de círcul i que roda en fòcs artificials.
- Roda de la Fortuna, figura de roda que sol representar-se als peus de la deesa Fortuna i que simbolisa la volubilitat de la sòrt.
- Roda de pales, la que dona moviment a les embarcacions de vapor, és pareguda a la roda de sénia pero en pales que actuen com a rems quan la roda gira fent alvançar l’embarcació.
- Roda de la llança, peça circular que va en el mànec de la llança i protegix la mà de qui la du o utilisa.
- Fer la roda o el carret, desplegar la coa o deixar caure l’ala un tito, colom… mascle davant de la femella fent rogles o rodant-la. Cortejar.
- Local. Les rodetes, expressió familiar per a referir-se, per sinècdoque, a la fira.
- Nàut. Peça corbada que es posa com a prolongació de la quilla, des de la que s’alça per a formar la peça principal de la proa i de la popa d’una embarcació.
- Nàut. Estar en roda, loc. ant. Estar ancorat un barco en la proa cara a la direcció del vent.
- Nàut. Anar en roda, loc. ant. Anar un grup de barcos sense orde.
- Círcul, rogle de persones o coses.
- Roda de prensa, reunió dels periodistes en alguna persona que informa o a la que se li fan preguntes.
- Roda de presos o de reconeiximent, grup de presos o sospitosos que es mostren o desfilen davant del testic d’un delit, per a vore si este reconeix a l’autor de dit delit o crim.
- Deixar-se passar les rodes per damunt, loc. Deixar-se dur per una atra persona o deixar-se avassallar.
- Roda i volta (sol afegir-se “la castanya torta”), loc. Expressa insistència, repetició d’una cosa que no canvia o no podem canviar.
- Fer una roda, loc. Pegar una volta gran en conte d’anar a un lloc directament.