rem, -ms
(Del llatí rēmu, mat. sign.)
- s. m. Peça de fusta llarga en la que un extrem fa de mànec i en l’atre hi ha una pala en la que es mou l’aigua des de dins d’una embarcació, i servix per a fer-la alvançar.
- A rems, fer alvançar una embarcació per l’acció dels rems.
- Llevar rems, alçar els rems traent-los fòra de l’aigua quan vol fer-se parar l’embarcació.
- A tot rem, a la màxima velocitat possible.
- Competicions que es fan en embarcacions mogudes a rem.
- fig. Extremitat d’una persona o animal (braç, ala, cama).
- Anar a veles i rems, loc. Molt a pressa.